17 de juliol 2013

PLOU SOBRE MULLAT

D’un temps ençà Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) no està massa fina. Quan no té problemes –això si, silenciats- amb ERC, pateix des encontres amb el soci de tota la vida: Unió. I si no és el Govern central al que, amb raó, o sense, posa pals a les rodes convergents, de vegades ho fa amb el límit de dèficit i de vegades posant entrebancs a les sortides del President Mas a l’estranger.


Els convergents estan nerviosos i això es nota. Cada cop el cercle s’estreny més. Un exemple clar d’això és les desafortunades declaracions fetes en nom de la Federació per Xavier Trias (Alcalde de Barcelona) en resposta a la iniciativa d’Alfredo Pérez Rubalcaba, supeditant la participació de CiU en una hipotètica moció de censura contra el Govern de Rajoy en funció de que sigui admesa o no la consulta pel dret a decidir. Senzillament patètic. Barrejar una cosa amb l’altra, como diria Cela:”es confundir el culo con las témporas”.

De fet, Trias ja ha tingut resposta merescuda en les xarxes socials, on menys maco, li han dit de tot.

Però més enllà d’això s’ha fet públic que el jutge de Barcelona Josep Maria Pijoan, que investiga el saqueig del Palau de la Música, considera que de les diligències d'investigació practicades es deriva que CDC va percebre de Ferrovial, sota l'encobriment de donacions en concepte de patrocini a l'entitat, sumes de diners que obeeixen “al pagament de comissions per obres públiques adjudicades a aquesta constructora pel Govern de la Generalitat de Catalunya i per altres entitats públiques”.

El jutge ha donat per acabades les indagacions, el jutge assegura que en aquest desviament de fons hi van participar els directius de Ferrovial Pedro Buenaventura Cebrián i Juan Elizaga, i per part de CDC, els ex tresorers Carles Torrent, mort el 2005, i Daniel Osàcar, el seu successor, així com l’exdiputat de CiU Jaume Camps.

El jutge també destaca “la intervenció d'altres càrrecs responsables del partit que van exercir l'ascendent necessari sobre els càrrecs públics de la Generalitat de Catalunya i altres organismes públics locals vinculats al partit i que tenien la facultat de decidir l'adjudicació d'obra pública”. La identitat d'aquests dirigents del partit, malauradament, no ha pogut ser desvelada, segons la instrucció.

El darrer article que vaig publicar en aquest mateix espai portava per títol: Eufòria decreixent i va sortir a la llum en moment que podia semblar insensat fer una afirmació d’aquests tipus. Va ser pocs dies després del malament anomenat Concert per la llibertat. Avui em ratifico. Plou sobre mullat i comença a ser hora que les coses estiguin a lloc.

Bernardo Fernández

Publicat a e-noticies.cat 17/07/13

APUNTES PARA UN NUEVO MODELO DE FINANCIACIÓN

En una iniciativa inédita hasta la fecha, en materia financiera, una veintena de entidades empresariales catalanas hicieron público, días at...