20 de maig 2012

PRIMER ANIVERSARI

Vagi per endavant la meva simpatia i el meu recolzament pel moviment 15.M i els indignats. Aquests dies es compleix un any des de la seva “posada de llarg” i han tornat a sortir al carrer. És veritat que potser no han fet amb la mateixa quantitat que la primera vegada, però no és menys cert que ho han fet en la mateixa o més “qualitat” que a les hores.


És evident que el nostre sistema democràtic té moltes mancances. i li cal una renovació a fons. Per altra banda, no n’hi ha cap dubte de que moltes de les reivindicacions del moviment del 15M son raonables. De fet, jo subscriuria la majoria de les mateixes. Tenen tota la raó del mon quan posen sobre la taula temes fonamentals per a la nostra societat, com el dret al treball, a un habitatge digne, a una sanitat i una educació de mes qualitat, la donació en pagament, el respecte al medi natural o la revisió dels mecanismes de la nostra democràcia representativa. És obvi que ningú amb un mínim de seny i una mínima inquietud social estarà en contra de parlar d’aquests temes i buscar solucions perquè aquests són els temes que a tots en porten de corcoll, amb ells està en joc el nostre futur i el dels nostres fills i nets.

Tot això és rigorosament cert, ara bé, no hem d’oblidar que la democràcia es votar, si, però també és escoltar convèncer i la possibilitat de ser convençut, i a la vegada crear contínuament consensos majoritaris per a la solució dels grans i petits problemes que es generen amb la convivència diària. Es precisament per això que ens equivocaríem greument si no escoltéssim aquests missatges que ens envien els “indignats” que aquests últims dies han tornat a les places de les nostres ciutats. És veritat que els polítics -els que governen i els que no- han d’apropar-se a aquesta gent i escoltar. Però cal, també, reciprocitat. És a dir, és necessari que els membres del Moviment 15M i els indignats, estiguin disposats a escoltar a enraonar i sobretot a reflexionar.

La nostra democràcia té mancances, és veritat. Té imperfeccions, cert. Però també es veritat que és equiparable a la resta de sistemes democràtics del mon occidental. –la qual cosa no vol dir que no sigui francament millorable.- “Sempre ens quedarà la paraula” va dir el poeta. Aquest és el camí, el camí de la paraula, el pacte, el acord i el consens.

Sense voler donar consells a ningú –no és la meva feina.- estic convençut que seria intel•ligent canalitzar les seus plantejaments més importants mitjançant els mecanismes que te establerts el sistema de representació: les Corts Generals, els Parlaments Autonòmics, o els Ajuntaments, cada un en l’àmbit de les competències que tenen atribuïdes en el nostre Estat de Dret. Aquest és el camí i jo no sé veure cap altre.

En qualsevol cas, voldria acabar aquest escrit amb un missatge positiu: El moviment 15 M i els indignats han demostrat amb les seves mobilitzacions d’aquests dies i la feina feta al llarg d’aquest darrer any que tenen criteri i corda per estona, per tant, val la pena, doncs, que els donem el nostra suport, no ens penedirem.



Bernardo Fernández

Publicat a e-noticies 16/05/12

APUNTES PARA UN NUEVO MODELO DE FINANCIACIÓN

En una iniciativa inédita hasta la fecha, en materia financiera, una veintena de entidades empresariales catalanas hicieron público, días at...