27 de març 2012
RESCATAR BANCS
Sóc de l’opinió de que les entitats financeres en el seu conjunt són els majors responsables d’aquesta disbauxa econòmica que ens ha atrapat a tots. Ells (els seus màxims responsables) són els autors materials del frau més escandalós en la història recent de la societat occidental. Per tant, el que s’hauria d’haver fet és deixar-los caure, demanar responsabilitats i tot seguit, aplicar uns càstigs exemplars per aquests individus sense escrúpols i els seus equips. Ara bé, dit això, hi ha dos elements que cal tenir en compte. El primer és que donat que qui més i qui menys té els seus estalvis en un banc o caixa i seria dramàtic que a casa nostra és produís un “corralito”. En quest cas la gent comú perdria el poc que té. Per tant, encara que no ens agradi, hem d’admetre com a necessària una intervenció pública en tots els bancs amb problemes i si cal s’hauran d’injectar diners públics, (com ja s’ha fet i es continuarà fent). Ara bé, aquesta ajuda no pot ser a canvi de res. Si una entitat financera és intervinguda per l’Estat, aquesta des de llavors, haurà d’actuar amb criteris de servei públic. Obama, als EEUU, va fer quelcom semblant i no ha passat res.
Salvar els bancs no hauria de ser sinònim de salvar banquers. Els responsables de la bombolla financera han de pagar per el que van fer i, en determinades ocasions, continuen fent. Per exemple, no és admissible que comprin diners al Banc Central Europeu i el prestin als ajuntaments al 5%. Però clar, ho fan per indicació i amb el vist i plau del Govern d’Espanya.
Per altra banda, estic convençut que no ha de ser massa difícil identificar les operacions mal intencionades i la mala gestió que han causat aquesta situació. Doncs bé, un cop identificats els responsables, portar-los davant la justícia. No es cap casualitat que en aquest moment de crisi econòmica profunda, el mercat de béns i serveis de luxe ha augmentat considerablement. El cas d'Islàndia podria ser una bona fórmula que no té perquè ser difícil d'aplicar en altres indrets, com ara Espanya. Potser que sinó es fa és perquè manca voluntat política. No és de rebut que mentre que els responsables de l’enginyeria financera viuen amb luxes “asiàtics” milions de persones estan vivint amb serioses dificultats econòmiques i, sobretot, milers i milers de persones viuen en la pobresa més absoluta. No ho podem permetre.
Bernardo Fernández
Em podeu seguir a: bernardofernandez.blogspot.com
Publicat a e-noticies.com
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LO QUE PUDO HABER SIDO Y NO FUE
Estos días se cumplen 93 años de la proclamación de la Segunda República española. Aquel hecho histórico fue posible porque se dieron una se...
-
Estos días se han escrito ríos de tinta, con opiniones para todos los gustos, sobre la admisión a trámite en el Parlament de la ILP que prop...
-
Esto de la política es un pecado vivir permanente. No habíamos comenzado a decir los resultados del 28 M y el presidente del Gobierno, Ped...
-
Tengo serias dudas sobre la conveniencia de aplicar un indulto a los líderes del procés condenados por sus tropelías políticas. En cambio,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada