30 de gener 2012

COSES DE BANCS

Segons llegeixo en un diari d’àmbit estatal un tal Senyor Luzón percebrà 55,9 milions d'euros, perquè el seu cap, el Senyor Botín, el vol cessar en el seu alt càrrec al Banco de Santander. Si, si han llegit bé 55,9 milions d'euros. Segur que s’estan fregant-se els ulls i no s’ho acaben de creure, oi que no? Jo tampoc m’ho creia quan ho vaig llegir per primera vegada. Increïble però cert. Sàpiguen també que a aquesta 'modesta'' quantitat cal sumar-li un segur personal d'altres gairebé deu milions d'euros i el salari de l'últim any que hagi rebut l’esmentat Don Francisco Luzón per la seva impagable funció com a conseller director general para América
Luzón, de 64 anys i natural de Cañavate (Conca), va arribar a el Santander a 1996 el mateix any que va deixar Argentaria, aleshores entitat pública. Emilio Botín, president del esmentat Banc de Santander, el va cridar per a que se encarregués de l’estratègia de comunicació i relacions institucionals i, des de 1999, de la divisió d’Amèrica, depenent d’ell directament l’expansió pel continent que ara és la principal font d’ingressos i beneficis del banc.
Algunes fonts apunten que la seva renúncia potser és perquè després d’haver assolit les objectius fixats pel desenvolupament al nou continent s’ha trobat sense un futur concret a l’entitat.
És evident que el el pagament de semblant barbaritat surt en gran part de les comissions que els cobra el Santander a tots els seus clients per les imposicions o rebuts que domicilien en els seus comptes personals. Potser seria oportú recordar aquí la frase que pronunciava “l'intel•lectual de la pilota” Eric Cantona, que ara vol guanyar-li la Presidència de la República al seu compatriota, el ciutadà Sarkozy, i que deia més o menys el següent: “Que els tres milions de persones que es manifesten amb cartells, retirin els seus diners dels bancs i els col•lapsin”. És possible que si es comencessin a fer iniciatives d’aquest tipus les entitats financeres s’ho pensarien un parell de vegades abans de fer segons quins moviments. Ara bé, per això cal una consciència cívica que ne sé si tenim, perquè el que és clar que accions com aquesta poden ser tècnicament legals, potser si, però sens dubte són immorals.
Bernardo Fernández
Publicat a e-noticies.com 22/01/12

LO QUE PUDO HABER SIDO Y NO FUE

Estos días se cumplen 93 años de la proclamación de la Segunda República española. Aquel hecho histórico fue posible porque se dieron una se...