BARALLES L'ENDEMÀ DE LES CONSULTES

És evident que les consultes sobre el dret d’autodeterminació no van anar gens bé. Que només participés un 27% de la ciutadania que ho podia fer dóna una idea de què el tema no ha quallat en la població. Si a més afegim que es podia votar a partir dels 16 any i els nouvinguts presentant una acreditació d’haver estat empadronats podrem tenir una foto bastant encertada de l’edat de la qüestió. I és clar quan les coses van bé tothom s’apunta al carro, en canvi quan no van tan bé les crítiques i els retrets estan a l’ordre del dia.

Per això no és una casualitat que el director d’Osona Decideix, Alfons López Tena, en declaracions a El món a RAC1, critiqués la Coordinadora de les consultes perquè "quan les coses s’organitzen malament, surten malament". Evidentment la resposta del membre de la Coordinadora i alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, no s’ha fet esperar i ha acusat de "falta de respecte", i també Uriel Bertran, que el veu "irritat". Tots dos també han replicat en el mateix programa que dirigeix Jordi Basté.
Segons l’inefable López Tena "la forma d'organitzar-se fora d'Osona, no era una forma rigorosa i els resultats - diu- ens han donat la raó", ha afegit, a més d’indicar que "no és una qüestió d’acusació a Uriel Beltran, és una qüestió de constatació. Fora d'Osona, no ha funcionat."
"A Osona ha funcionat perquè no hem fet campanya pel sí, ni pel no. Hem fet campanya per la participació, amb interlocució de tots els sectors. Aquí s'ha fet d'una manera unitària. Aquesta és la manera adequada de treballar", ha manifestat, a més de considerar que "si s’hagués fet a tot el país com a Osona, hauria pujat la participació uns 20 punts".
També ha afirmat que "els hauríem de demanar a la Coordinadora que donés les dades d’allò que diu que coordina, que no és Osona". "Faig una crida a la responsabilitat i a no fer fugides endavant i a no fer organitzacions de pa sucat amb oli, amb una sabata i una espardenya. La manca de mitjans, de recursos, de suport institucional s’ha produït arreu."
"Cal que les persones que han estat en aquesta Coordinadora Nacional facin una reflexió sobre si aquesta precipitació a organitzar una consulta darrere de l’altra duu a un efectiu referèndum sobre la independència de Catalunya o a salvar carreres polítiques personals."
També ha augurat que "a Barcelona, és impossible organitzar res amb un mínim rigor, com a mínim, en un any. Les coses mal organitzades surten malament." "És molt decebedor. Sembla que ens volen diluir en el seu fracàs. És un fracàs organitzatiu, d’unilateralitat. És un fracàs del sectarisme", ha afegit, a més de sentenciar que "no podrem tirar endavant un procés democràtic i participatiu sobre la base de la falsedat i de la confusió".
Per la seva banda, Carles Móra ha replicat que Lopas Dena "pot fer totes les declaracions que vulgui, està en el seu dret". Tot i això, ha criticat que "és una manca de respecte a la gent que ha estat treballant arreu del país.""Tothom té les seves vivències. Sempre hem emprat paraules de cortesia i afabilitat. Hem volgut sumar, sense desmerèixer ningú. Aquesta mena de llenguatge desafectiu no el comparteixo de cap de les maneres", ha deixat clar, a més de remarcar que "per nosaltres, un 30% de participació és un èxit".Finalment, Uriel Bertran ha defensat que "no és el mateix organitzar una consulta en 34 municipis que en 166. El resultat és satisfactori."
"No sé per què està tan irritat. Ell no sap com va organitzar-se perquè no ha sortit d'Osona durant aquests mesos. Que opini qui hi va anar", ha afegit, a més de lamentar que "és fruit dels nervis. Crec que es va situar en un llistó absolutament real."
"Aquestes declaracions sembla com si hi hagués alguna cosa que a nivell personal que no ha funcionat, per part del senyor López Tena. Crec que és fruit de la tensió", ha opinat.
També lamenta que "s’està jutjant una organització de voluntaris com si això fos l’Estat o el Ministeri de l'Interior".
Comencen bé aquests xicots si a la primera de canvi que les coses els surten torçades es llencen els plats pel cap. Potser seria millor que es dediquessin a coses serioses i es deixessin de fer volar coloms per continuar menjant del pessebre. I, per cert, que diuen ara a Convergència i a Esquerra? Muts i a la gàbia, oi?


Bernardo Fernández
Publicat a e-noticies.com 17/12/09

¿Y AHORA QUÉ?

El pasado domingo se celebraron en 166 poblaciones de Cataluña consultas sobre el derecho a la autodeterminación, -este tipo de consultas no se pueden denominar referéndum, puesto que no se ajustan al procedimiento requerido ni ofrecen la más mínima garantía-. Estaban convocadas más de 700.000 personas de la cuales participaron unas 200.000,- un escaso 27%- y, como no podía ser de otra manera, ganó el “sí” con más del 94% de los votos. Ante esta participación sería bueno que los impulsores de la iniciativa reflexionaran seriamente sobre la conveniencia de seguir adelante con este tipo de eventos.

De todos modos, existe una realidad y no se debe ignorar. Ante esta situación, tan erróneo es el posicionamiento de aquellos que piensan que la independencia es el camino, como el de los otros, el de los que son partidarios del uso de la fuerza, en cualquiera de sus múltiples versiones, para cortar de raíz devaneos secesionistas. Ni lo uno ni lo otro. Laminar los anhelos de alguien, por descabellados que éstos puedan parecer, nunca ha sido la solución y la historia nos da infinidad de ejemplos que avalan este argumento.

En Cataluña, a día de hoy, somos muchos los que opinamos que el encaje con España es posible. No obstante, vemos con estupor que las aspiraciones catalanas chocan frecuentemente con la intransigencia de determinados sectores españoles. A Cataluña se le niega casi por sistema el reconocimiento a su identidad, la mejora del autogobierno y, en general, todo aquello que pueda suponer un avance. Un ejemplo: el nuevo sistema de financiación ha sido, en buena parte, más la consecuencia de una obstinación y el fruto de una resistencia numantina que el resultado de un acuerdo político. Por todo eso, la sociedad catalana empieza a ver al conjunto de España más como un adversario que como un compañero fraternal con el que merece la pena hacerse el viaje.

Días atrás, Artur Mas decía que hoy un referéndum de autodeterminación sería derrotado en Cataluña, tiene razón el líder nacionalista. Ahora bien, el independentismo está ganando adeptos y en una situación como la actual, de desafecto y descrédito de la política, un dirigente carismático podría, con relativa facilidad, aglutinar a los grupos separatistas enfrentados y dispersos. Eso supondría un cambio drástico en el status quo vigente.

Ante esta situación, tan poco halagüeña, muchos ciudadanos de a pie, alejados de los conciliábulos políticos, se preguntan: ¿Y ahora qué? Pues ahora, aunque vivimos tiempos convulsos, la concordia y un mayor grado de entendimiento no sólo son posibles sino necesarios. Para ello, unos han de aceptar que la uniformidad es imposible y los otros que en un mundo globalizado como el actual ir solos es una entelequia. De momento, la voluntad de acercamiento brilla por su ausencia. Pero dicen que “rectificar es de sabios”.

Bernardo Fernández
Publicado en ABC 16/12/09